Lewis & Short

ē-vĭdens, entis, adj. [video], of things (like perspicuus), apparent, visible, evident, manifest, plain, clear (good prose; most freq. since the Aug. per.; syn. perspicuus, manifestus, apertus, dilucidus): flos (lappae) non evidens, sed intus occultus, Plin. 21, 17, 64, § 104: si quid est evidens, de quo inter omnes conveniat, etc., Cic. N. D. 3, 4; cf. id. Ac. 2, 6, 18: perspicuae et evidentes res, id. ib. 2, 15; cf. res (opp. dubia), Liv. 39, 34: causae (opp. obscurae), Cels. praef. fin.: expositio, Quint. 4, 2, 64: probatio, id. 5, 10, 7: argumentum, Plin. 2, 52, 53, § 138: signum, Suet. Ner. 6: prodigia, id. Caes. 81; cf. portenta, id. Ner. 46: signum, Vulg. 2 Macc. 15, 35 et saep.
Comp., Cic. N. D. 2, 2, 5; id. Lael. 8, 27; Liv. 44, 41; Quint. 9, 2, 52 al.
Sup., Liv. 8, 9; Quint. 4, 2, 65; Suet. Caes. 54; id. Aug. 97: sapor, Plin. 13, 4, 9, § 43 al.; cf. of persons: auctores, i. e. the most trustworthy, most credible, Plin. 19, 3, 15, § 41.
Adv.: ēvĭdenter, evidently, manifestly, etc., Liv. 6, 26; 34, 54; 42, 29 fin.; Quint. 8, 3, 86 al.
Comp., Dig. 18, 5, 5.
Sup., Suet. Tib. 45; Dig. 23, 3, 57 et saep.