Lewis & Short

No entries found. Showing closest matches:

lăpĭcīda (lăpĭdĭcīda), ae, m. [lapiscaedo], a quarryman, stone-cutter: qui lapides caedunt, lapicidas dici, Varr. L. L. 8, § 62 Müll.; Liv. 1, 59, 10: lapidicida, Sid. Ep. 3, 12.

lăpĭdāris, e, adj. [lapis], of stone, stone-: TERMINI, Inscr. Orell. 4334.

lăpĭdārĭus, a, um, adj. [lapis],

  1. I. of or belonging to stones, stone- (ante-class. and post-Aug.): latomiae, stone-quarries, Plaut. Capt. 3, 5, 65: navis, that carries stones, Petr. 117: lapidariae litterae, cut in stone, id. 58:OPIFICES, stone-cutters, Inscr. Orell. 4208.
    Subst.: lăpĭdārĭus, ii, m., a stonecutter, Dig. 13, 6, 5, § 7; Inscr. Orell. 4220; Vulg. Sirach, 45, 13.
  2. * II. Full of stones, stony, for lapidosus: campi, Sol. 2, 6.

lăpĭdat, v. lapido.

lăpĭdātĭo, ōnis, f. [lapido], a throwing of stones, a stoning (class.).

  1. I. Lit.: fit magna lapidatio, Cic. Verr. 2, 4, 43, § 95: magna, id. de Or. 2, 47, 197; id. Dom. 6, 14; Aur. Vict. Vir. Ill. 73.
    In plur.: lapidationes persaepe vidimus, Cic. Sest. 36, 77.
  2. II. A shower of stones (post-class.): non diu lapidatione terruere Romanos, Flor. 3, 9, 6.
    Transf., a hail-storm: grandinis lapidatio, Imp. Constant. Cod. 9, 18, 4.

* lăpĭdātor, ōris, m. [lapido], a stoner, thrower of stones: percussor, lapidator, Cic. Dom. 5, 13.

lăpĭdesco, ĕre, v. inch. n. [lapis], to become stone, turn to stone, to petrify (Plinian): spongiae ipsae lapidescunt, Plin. 24, 13, 73, § 120: in balano lapidescit duritia, id. 16, 6, 8, § 21; 32, 2, 11, § 22.

lăpĭdĕus, a, um, adj. [lapido].

  1. I. Of stone, consisting of stones, stone-.
    1. A. Lit. (class.): flumen marginibus lapideis, Varr. R. R. 3, 5, 9; Cic. Leg. 2, 18, 45: imber, a shower of stones, id. Div. 2, 28, 60; so, pluit lapideo imbri, Liv. 30, 38, 8: murus, id. 1, 38 fin.: in lapideo mortario terere, Plin. 34, 18, 50, § 169: duritia, id. 27, 11, 74, § 98: suggestus, Col. 9, 7, 1.
    2. B. Trop. (ante-class.): lapideo sunt corde multi, quos non miseret neminis, Enn. ap. Fest. p. 162 Müll. (Trag. v. 174 Vahl.): lapideus sum, I am petrified: commovere me miser non audeo, Plaut. Truc. 4, 3, 44.
  2. II. For lapidosus, full of stones, stony (post-Aug.): lapidei campi, Plin. 3, 4, 5, § 34; 21, 10, 31, § 57: litus, Mel. 2, 5, 4.

lăpĭdĭcaesor, λατόμος, a stone-cutter, Gloss. Philox.

lăpĭdĭcīda, v. lapicida.

lăpĭdĭcīnae, v. lapicidinae.

lăpĭdo, āvi, ātum, 1, v. a. and n. [lapis], to throw stones at a person or thing, to stone ( = lapidibus obruo, percutio; not ante-Aug.).

  1. I. With personal object: exercitus imperatorem lapidavit, Flor. 1, 22; Petr. 93: eum lapidare coeperunt, Auct. B. Hisp. 23: Stephanum, Vulg. Act. 7, 58: Paulum, id. ib. 14, 18.
          1. (β) To cast stones upon, to bury: praeteriens aliquis nos lapidabit, Petr. 114, 11.
          2. (γ) With an inanim. object: quo defunctus est die, lapidata sunt templa, Suet. Calig. 5.
    1. B. Trop., to assail, assault, strike at: notantes impotentiam ejus hac dicacitate lapidatam, Macr. S. 2, 7 init.
  2. II. Impers.: lapidat, it rains stones: quia Veiis de caelo lapidaverat, Liv. 27, 37: Reate imbri lapidavit, id. 43, 13.
    In the pass. form: quod de caelo lapidatum esset, Liv. 29, 14, 4: propter crebrius eo anno de caelo lapidatum, id. 29, 10, 4.

lăpĭdōsĭtas, ātis, f. [lapidosus], a stony hardness (post-class.), Tert. Hab. Mul. 6.

lăpĭdōsus, a, um, adj. [lapis], full of stones, stony.

  1. I. Lit.: lapidosa terra, Varr. R. R. 1, 9: montes, Ov. M. 1, 44: ager, id. ib. 8, 799: fluvius, id. ib. 15, 23.
  2. II. Transf., hard as stone, stony: panis, Hor. S. 1, 5, 91: corna, Verg. G. 2, 34: genus pirorum, Pall. 3, 25, 1; 3, 25, 6: gemma, Plin. 37, 10, 54, § 145: chiragra, Pers. 5, 58.
    Comp.: est lapidosius, Plin. 34, 12, 30, § 120.