Lewis & Short

Parsing inflected forms may not always work as expected. If the following does not give the correct word, try Latin Words or Perseus.

1. lănĭo, āvi, ātum, 1, v. a. [etym. dub.; cf. lacer, δάκνω], to tear or rend in pieces, to mangle, lacerate (class.; cf.: lacero, discerpo, dilanio).

  1. I. Lit.: hominem, Cic. Fam. 7, 1, 3: corpora a feris laniata, id. Tusc. 1, 45, 108: lanianda viscera praebere, Liv. 9, 1, 9: laniando dentibus hostem exspirare, id. 22, 51, 9: foede crura brachiaque, Tac. H. 1, 41: vestem, Ov. M. 5, 398: vestes, Quint. 11, 3, 174: Priamiden laniatum corpore toto vidit, Verg. A. 6, 494: digitis ora, Ov. A. A. 3, 678: carmen, Dig. 33, 7, 18 init.
    With Gr. acc.: flavos Lavinia crinīs, Et roseas laniata genas, Verg. A. 12, 606: comas, Ov. M. 4, 139.
    Transf., poet.: venti mundum laniant, Ov. M. 1, 60: laniata classis, id. H. 7, 175.
  2. II. Trop. (poet. and in post-Aug. prose): et tua sacrilegae laniarunt carmina linguae, Ov. R. Am. 367: vitia cor laniant, Sen. Ep. 51, 13.