Lewis & Short

2. măgis, ĭdis, or măgĭda, ae, f., = μαγίς.

  1. I. A dish, platter, plate: magidam et longulam alterum a magnitudine, alterum a latitudine finxerunt, Varr. L. L. 5, § 120 Müll.: Cornelius Nepos tradit tympana, se juvene, appellata stateras, et lances, quas antiqui magidas vocaverant, Plin. 33, 11, 52, § 146: magidem commodare, Dig. 12, 6, 36.
  2. II. A kneading-trough (postclass.): in magide, Marc. Emp. 1 med.