Lewis & Short

sug-grĕdĭor (subg-), gressus, 3, v. dep. n. and a. [gradior], to go or come up to, to approach (Tacitean).

  1. I. Neutr.: caesis qui barbarorum propius suggrediebantur, Tac. A. 15, 11: suggressi propius speculatores, id. ib. 2, 12; so, propius, id. ib. 13, 57; 14, 37.
  2. II. Act., to attack: quos dux Romanus acie suggressus, Tac. A. 4, 47; Sall. H. Fragm. 4, 68.