Lewis & Short

sŭperflŭus, a, um, adj. [superfluo], running over, overflowing (post-Aug.).

  1. * I. Lit.: flumina campis, Plin. Pan. 82, 5.
  2. II. Trop.
    1. A. Superfluous, unnecessary: invenissent forsitan necessaria, nisi et superflua quaesissent, Sen. Ep. 45, 4; Mamert. Grat. Act. ad Jul. 30: leges, Eutr. 10, 8: cura, Vulg. Eccl. 2, 26: superfluum et vanum orare pro mortuis, id. 2 Macc. 12, 44: multa superflua legisse memini, Vop. Aur. 5: species, Capitol. Ant. 8, 7.
    2. B. That is left over, remaining: fructus superfluos restituere, Dig. 36, 1, 58, § 7: bonorum superfluum restituere, ib. 36, 1, 58, § 1.
      Plur. subst.: sŭperflŭa, ōrum, n.: corporis, i. e. excrements, Cael. Aur. Tard. 5, 4, 67.
      Adv., superfluously. ( α ) Form sŭper-flŭē, Mart. Cap. 3, § 310; Imp. Hon. ad Symm. Ep. 10, 72 med.; Aug. Gen. adv. Manich. 2, 7; Hier. Ep. 27, 1.
          1. (β) sŭper-flŭō, Cod. Just. 5, 51, 6; 7, 34, 2; Aug. Ep. 28.