Lewis & Short

flŭor, ōris, m. [fluo], a flowing, flow (postAug.).

  1. I. In gen.: aqua natura res labilis et ad fluorem semper tam prona, Arn. 2, 84: maris, Sol. 18; cf. in plur.: fluores amnium, App. Flor. 348, 18: lactis fluores, Nemes. Cyneg. 227: intelligimus omnes ventos aëris esse fluorem, Arn. 6, 196: imagines jugi fluore a corporibus manantes, App. Mag. p. 283, 25.
  2. II. In medic. lang., a flux, diarrœa: fluore aeger, Cels. 3, 6 fin.: solutio et fluor stomachi, Scrib. Comp. 108.