Lewis & Short

jŏcŭlāris, e, adj. [joculus], facetious, jocular, laughable, droll (class.): audacia, Ter. Phorm. 1, 2, 84: joculare istuc quidem, Cic. Leg. 1, 20: licentia, id. Fat. 8.
Subst.: jŏcŭlārĭa, ium, n. plur., jests, jokes: ut qui jocularia ridens Percurram, Hor. S. 1, 1, 23: fundere, Liv. 7, 2.
Adv.: jŏcŭlā-rĭter, jocosely, in a jocular or comical manner: irridere, Ps.-Ascon. ap. Cic. Div. in Caecin. 11, 33: obicere aliquid alicui, Plin. 22, 22, 38, § 80: canere carmina, Suet. Caes. 49.