Lewis & Short

No entries found. Showing closest matches:

exsē̆crābĭlis (execr-), e, adj. [exsecror].

  1. I. Pass., execrable, accursed, detestable: exsecr. ac dirum solum, Val. Max. 1, 1, 15: nihil exsecrabilius, Plin. 9, 48, 72, § 155; Vulg. Levit. 11, 23 al.
  2. II. Act., execrating: praeeuntibus exsecrabile carmen sacerdotibus, the song of cursing, of execration, Liv. 31, 17, 9: odium, i. e. raging, fearful, id. 9, 26, 4.
    Adv.: exsē̆crābĭlĭter, execrably (only in comp.): tanto exsecrabilius me oderam, Aug. Conf. 8, 7.

exsē̆crābĭlĭtas (execr-), ātis, f. [exsecror], execrableness, abominableness (post class.): vitia pariunt exsecrabilitatem, App. Dogm. Plat. 2, p. 21.

exsē̆crābĭlĭter, adv., v. exsecrabilis fin.

exsē̆crāmentum (execr-), i, n. [exsecror], execration, Tert. Apol. 22; id. adv. Jud. 5 dub.; Vulg. Sir. 15, 13.

exsē̆crātĭo (execr-), ōnis, f. [exsecror].

  1. I. Execration, malediction, curse: Thyestea ista exsecratio est: ut tu naufragio expulsus, etc., Cic. Pis. 19, 43: exierunt malis omnibus atque exsecrationibus, id. Sest. 33, 71; Vell. 2, 22; Tac. H. 3, 25; Plin. H. N. 19 praef. § 6; Suet. Claud. 12; Vulg. Psa. 58, 13 al.
  2. II. Transf.
    1. A. A solemn oath with an imprecation (if broken): aliquem exsecratione devincire, Cic. Sest. 7, 15: ubi fides? ubi exsecrationes? ubi dextrae complexusque? id. Verr. 2, 5, 40, § 104; id. Off. 3, 13, 55; Sall. C. 22, 2; Liv. 26, 25, 12; Tac. H. 4, 15; Vulg. 2 Par. 15, 15 al.
    2. B. An abomination, a thing to be execrated, Vulg. Levit. 18, 27.

exsē̆crātor (execr-), ōris, m. [exsecror], an execrator, detester (eccl. Lat.), Tert. Pud. 15; Aug. Ep. 166 fin.

exsē̆crātus (execr-), a, um, Part. and P. a., from exsecror.

ex-sē̆cror (execr-), ātus, 1, v. dep. a. and n. [sacer], to curse, execrate.

  1. I. Prop. (class.; syn.: abominor, detestor, abhorreo, horreo, aversor, devoveo): te oderunt, tibi pestem exoptant, te exsecrantur, Cic. Pis. 40, 96; (with male precari), id. ib. 14, 33: aliquem, id. Leg. 1, 12, 33; id. Off. 3, 3, 11: consilia Catilinae, Sall. C. 48, 1: severitatem nimiam et assidua belli pericula, Just. 13, 1: superbiam regis, id. 39, 1: litem, Dig. 4, 7, 4 et saep.: in se ac suum ipsius caput, Liv. 30, 20, 7: exsecratus deinde in caput regnumque Prusiae, id. 39, 51 fin.: exsecratur Thyestes, ut naufragio pereat Atreus, Cic. Tusc. 1, 44, 107: verba exsecrantia, Ov. M. 5, 105 et saep.
  2. * II. Transf., to take a solemn oath with imprecations (against its infringement): eamus omnis execrata civitas (= his votis cum exsecratione conceptis), Hor. Epod. 16, 36; cf. v. 18.
    Note:
      1. * 1. Also, act.: exsecro, āre: exsecrabant se ac suos, Afran. ap. Non. 473, 24; cf. Prisc. p. 797 P.
      2. 2. exsē̆crātus, a, um, in pass. signif. and as P. a., accursed, execrable, detestable: non te exsecratum populo Romano, non detestabilem, etc. … scias, Cic. Phil. 2, 26 fin.: exsules duo, Cato ap. Prisc. p. 792 P.: columna, Cic. Phil. 1, 2, 5; Vulg. Apoc. 21, 8.
        Sup.: exsecratissima auguria, Plin. 28, 2, 5, § 27.
      3. 3. exsē̆-crandus, a, um, as P. a., detestable (late Lat.); Vulg. Levit. 11, 10: libido, Mos. et Rom. Leg. Coll. 6, 4, 2 Huschke.
        Sup.: exsecrandissimum nefas, Salv. Gub. D. 7, 19.